Superman és el superheroi més icònic, reconegut i respectat de tots els personatges de ficció. Des del seu debut, al número 1 de Detective Comics l’any 1933, ha estat la personificació de la justícia i el poder, amb un tarannà tan educat i encantador que totes les padrines el voldrien tenir com a gendre.
Ara bé... i si un dia Superman acabés fins als nassos de ser l’escolanet dels superherois i decidís utilitzar el seu poder per imposar la seva llei al món sencer? Això és el que a Ed Boon, conegut en el món dels videojocs com el cocreador de Mortal Kombat (ja en parlarem un dia d’aquest videojoc, perquè també té tela), se li va posar al cap un dia i no va poder parar de rumiar-hi fins que ho va plasmar, l’any 2013, en un videojoc anomenat Injustice: Gods Among Us, del qual farien una sèrie de còmics repartits en 5 volums.
En aquesta història, situada en un univers alternatiu (la salvació dels creatius del còmic, on tot pot passar sense trencar el cànon dels seus estimats personatges), en Joker fa esclatar una bomba nuclear a la ciutat de Metròpolis i assassina milers de persones, mentre, fent servir unes drogues al·lucinògenes, fa creure a Superman que la seva estimada Lois Lane és un dels seus enemics més mortals. Sense saber-ho, Superman inicia una batalla que acabarà molt aviat i s’adonarà que ha matat l’amor de la seva vida.
Cegat pel dolor, l’odi i la impotència, Superman executa en Joker i decideix que, a partir d’ara, ell serà qui posi les normes al món sencer. D’aquesta manera es crea el Règim, un sistema de govern mundial del qual l’heroi kriptonià serà el mandatari absolut.
La reputació sembrada durant tants anys com a defensor de les llibertats i protector dels oprimits fa que la població accepti aquest nou estatus creat per Superman, però, a poc a poc, la cosa grinyola. L’alter ego de Clark
Kent controla la població amb un exèrcit de supersoldats que obliguen a obeir, a cop de garrot, tots els ciutadans. Derroca tots els governs opositors amb amenaces i homicidis; fins i tot alguns dels pocs superherois que li planten cara són capturats o liquidats.
Però el pitjor de tot és que també hi ha superherois molt respectats, dels més poderosos del món, que li fan costat. Ells volen creure que el “fi justifica els mitjans” i que si un heroi com Superman fa servir la mà dura, no serà tan greu si ells també ho fan. Així doncs, tenim uns quants dels herois més estimats de tots els temps executant i reprimint llibertats, amb la promesa de Superman d’un món millor com a única justificació i venent al món sencer que el millor que poden fer els indecisos és unir-se a ells i no fer preguntes.
Però no, així no es fan les coses, Israel... vull dir, Superman. Molt malament.