Corre la llegenda entre els veïns de Molins que, anys enrere, hi havia un vell i humil curandero, molt apreciat per tothom perquè sempre estava disposat a ajudar a qui ho necessitava i oferia tot el que tenia. Vivia en una barraca de pagès, on ara hi ha el barri del Canal, amb la seva filla, que, després de provar sort a l’estranger, havia tornat al poble sense feina, casada i amb un fill de set anys, en Marcel. Com que els pares treballaven des de l’alba fins al vespre, nen i avi mai se separaven, i es va anar forjant un fort vincle afectiu entre ells, llavor d’un amor incondicional.
Malauradament, un fred intens assolà el poble l’any 1962, que calà en els ossos del vell i el va fer emmalaltir. —Avi —li va xiuxiuejar amb coratge el noi la nit en què el final semblava imminent—, no vull que em deixis. A l’home se li trencava el cor cada vegada que el sentia gemegar.
La vigília de Nadal, amb els primers flocs de neu previs a la coneguda gran nevada, el Marcel, tan abrigat com va poder, va sortir com cada dia a comprar el pa al Forn del Pont, que en l’actualitat administren el Josep i la Montse, però en comptes de tornar a casa, va continuar amb fermesa fins a l’església de Sant Miquel, disposat a trobar-hi solució. —Si us plau, no te l’emportis — li va pregar a l’arcàngel pintat a l’absis—. T’ofereixo la meva vida per la seva —va balbucejar amb llàgrimes a la cara—, però si l’amo del cel no et permet fer aquest canvi, t’imploro que em deixis anar amb l’avi allà on us el dugueu. A la tornada, la neu s’havia intensificat i ja cobria els carrers, gairebé deserts. Diuen que aquella va ser una nevada excepcional que va tenyir la vila de blanc. Un cop a casa, gelat, es va estirar a la vora de l’avi i, amb serenor, va deixar que l’ànima abandonés el seu petit cos en pau tal com havia pregat.
Quan els pares van arribar de la feina se’ls van trobar abraçats i morts al llit. Però en aquella nit tan especial, mentre el poble festejava el Nadal, alguna cosa extraordinària s’havia anat coent. De sobte, la llum d’una estrella daurada va il·luminar l’habitació on reposaven els dos cossos i els va envoltar amb una càlida energia que, com si es tractés d’un miracle, va fer que en Marcel s’aixequés amb un gran somriure i, agafant la mà del vell, cridà: —Aixeca’t, avi! Els del cel m’han escoltat i ens donen una altra oportunitat per compartir més estones junts. Així, en aquella màgica matinada de Nadal, forces poderoses van recompensar el generós vell per la seva dedicació al benestar dels altres i el nen pel seu sacrifici, tornant-los a la vida amb un cor encara més pur, i aquest fet ha esdevingut una història que ha passat de pares a fills i que en aquestes dates ens recorda la importància de l’amor, la generositat i el sacrifici.
No oblideu, benvolguts lectors, dedicar temps al que realment és important per a vosaltres i fer-ho en companyia dels éssers estimats. Bon Nadal.