L’Emma es va llevar aquell matí amb una pena al cor. Sant Valentí havia perdut tota la màgia per a ella: feia anys que el seu matrimoni s’havia acabat i, des de llavors, aquella data només li feia recordar el que no tenia.
Va sortir de casa amb l’abric llarg i una bufanda al coll per protegir-se del fred. Mentre caminava pels carrers de Molins de Rei, tot semblava una burla cruel: els aparadors de la Granier lluïen pastissos amb forma de cor, mentre a Valls Flors exposaven rams de roses en papers brillants i, a la Llibreria Arola, les novel·les romàntiques envaïen cada racó. Amb cada pas, la sensació de solitud s’intensificava. «Per què cal un dia com aquest?», pensava. «No fem més que recordar a la gent com n’estan, de sols.» En girar la cantonada del carrer Rubió i Ors, va veure una dona gran, de figura fràgil, que plorava asseguda en un banc davant del Foment Cultural i Artístic. Sense pensar-s’ho gaire, s’hi va acostar.
—Està bé, senyora? La dona va alçar la vista, sorpresa. Tenia els ulls humits i unes mans tremoloses que jugaven amb un mocador. —Oh... Sí, sí, no et preocupis, maca. Només són records que venen de tant en tant. L’Emma va dubtar. Podria haver marxat, continuar amb el seu dia, però alguna cosa dins seu li va dir que es quedés. —Vol que m’assegui una estona amb vostè? La dona, amb un somriure tímid, va assenyalar el lloc al seu costat. —Jo tampoc tinc un gran dia, si li serveix de consol. Això de Sant Valentí pot ser força pesat, oi? —Ai, filla, tota la vida ens venen que aquest dia és per als enamorats. I què passa amb la resta de persones? Jo vaig estar casada cinquanta anys amb el meu Josep, però fa tres que ja no hi és. Aquest dia, més que cap altre, em fa sentir com si el món m’hagués oblidat. L’Emma va sentir un nus a la gola. —Sap què? —va dir, amb dolçor—. Hauríem de canviar això. Sant Valentí no hauria de ser només per a les parelles. Podria ser una festa per celebrar l’amor cap a tothom, no? La dona va assentir amb el cap, com si aquell pensament li hagués alleujat una mica l’ànima. —Tens raó, maca. L’amor no ha de ser només romàntic. Mira, per exemple, el que estàs fent ara mateix. Aquesta estona que has dedicat a una vella desconeguda també és amor. Van continuar parlant i explicant-se històries, fins que el sol va començar a baixar darrere dels edificis. Quan es van acomiadar, la dona va treure una flor petita de la seva bossa i li va regalar. —Gràcies per aquest moment, de debò. No oblidis mai que no estem sols. Sempre hi ha algú a qui podem estimar, d’una manera o una altra. L’Emma va caminar cap a casa amb una sensació diferent: un petit descobriment li havia canviat la perspectiva. Sant Valentí no era només per a les parelles, sinó per a tothom, i va decidir que, l’any vinent, faria alguna cosa especial: potser repartiria flors pel barri. No esperaria amor, sinó que el donaria.